Blanes ha estat sempre per mi el paradís de la cuina saludable. Cada matí arriben les pageses amb les cistelles plenes de fruita i verdura acabada de collir i, al capvespre, les peixateres ofereixen orgulloses peix fresc local que encara belluga. Ahir vàrem sopar una sopa de rap i peix de roca, mongeta tendra amb patata i ceba –bullida sense tapa per a preservar el verd ben viu- i un penegal a la planxa, un peix vermell de carn blanca que recorda la llagosta... tot amanit amb oli d’oliva. Sembla un sopar ben saludable i equilibrat, oi? Doncs no va ser prou satisfactori per mi i, després de desparar taula i arreglar la cuina, em va venir el desig d’un bon gelat, d’aquells italians cremosos. I no és que no em permeti un bon gelat de tant en tant, en ocasions especials, però m’estalvio tants com puc per raons òbvies de salut. Quina va ser la meva estratègia immediata per satisfer el meu desig de dolç sense haver de recórrer al gelat? un bon batut de plàtan i llet d’arròs... i vaig quedar ben satisfeta!
Anàlisi del desig irrefrenable de gelat
A què era degut aquell antull? hi ha vàries raons vàlides, depenent del punt de vista:
- tenint en compte els nutrients: al sopar hi faltava carbohidrats complexes, com cereal, per evitar la temptació del sucre fàcil del gelat...
- tenint en compte l’alimentació emocional, per sentir-me realment de vacances d’estiu a Blanes, el gelat havent sopat em podria fer reviure l’estiueig familiar blanenc de la meva infantesa.
- però analitzant la situació des de la teoria dels 5 elements de la Medecina Tradicional Xinesa, és interessant observar que en aquest sopar hi havia element aigua en el peix i element fusta en la mongeta tendra i l’oli... Aigua és mare de fusta i la nodreix. L’element fusta en excés, nodrit per l`element aigua i per la mongeta tendra, controla excessivament l’element terra -el dolç- i el fa minvar. Llavors terra reclama el dolç en forma de gelat farcit de sucre blanc o d’edulcorants artificials, tots plegats de combustió ràpida, per satisfer la meva carència de sucres dels bons, els de combustió lenta, aquells que em satisfan durant hores i em deixen funcionar tranquil.lament, sense perdre els ulls dins els gelats.
Em presento:
- Montse Vallory, Barcelona
- A principis dels 90 inicio els meus estudis de cuina natural a l’escola de cuina de la Montse Bradford, d’on n’he estat coordinadora i professora. Amb el nou mil.leni vaig agafar la paella pel mànec a diverses cuines de Barcelona i l’Alt Maresme. El 2007 em vaig graduar com a xef al Natural Gourmet Institute for Health and Culinary Arts de New York, on vaig cursar també el postgrau “Food therapy” impartit per Annemarie Colbin. Actualment em dedico plenament a difondre aquesta cuina natural, saludable i deliciosament satisfactòria.